La Biblioteca de Bellvitge està celebrant enguany el seu quarantè aniversari. En el vestíbul encara es pot veure el pastís d’aniversari fet de cartró. També textos i records de 40 anys d’història d’un equipament municipal que sempre ha anat agafat de la mà de la gent de barri.
La Biblioteca de Bellvitge va néixer al carrer França a les acaballes de la dictadura franquista. Va viure la transició, la consolidació de la democràcia i ara és capdavantera en els serveis multimèdia.
Al llarg de quatre dècades, s’ha passat del préstec de llibres en un ambient de silenci absolut, al servei per a joves i grans que troben llibres, diaris, revistes, poden accedir a internet, gaudir dels e-books i connectar-se a les xarxes socials.
La biblioteca ha tingut 4 directors al llarg dels seus 40 anys de vida, però en els darrers 27, només n’ha tingut dos. Des del 1985 i fins el 2000, va ser director José Luis de Blas, actual sots-director de la Biblioteca Tecla Sala. Des del 2000 i fins avui dia, el càrrec l’ocupa la Lola Vime, qui ha assegurat “que la biblioteca de Bellvitge és un reflex exacte de l’evolució d’un barri viu, actiu i lluitador”.
Vime creu que la biblioteca va començar a ser de tots “quan vam augmentar l’oferta als anys 80 amb vídeos i diaris que va permetre que molta gent gran sense estudis vingués a aprendre, a culturitzar-se. Avui dia tenen un bagatge cultural molt gran”.
En aquest sentit, l’anterior director José Luis de Blas, ha destacat el gran salt endavant que es va fer en obrir la biblioteca a tothom ja que “nosaltres estàvem molt atents al devenir diari del barri i vam desenvolupar l'equipament al mateix ritme que ho feia la societat”.
De Blas ha recordat que la Associació de Veïns, les entitats, els polítics, els treballadors i els veïns han fet una tasca impagable en crear, potenciar i modernitzar aquest equipament, que va fer el salt definitiu ara fa cinc anys, en traslladar-se al nou edifici de la plaça de la Cultura.
Diari d’una biblioteca
Lola Vime ha destacat el resum que en forma de Diari, va fer la primera directora del centre, l’Adoración Pérez, que escrivia allò més destacat que succeïa des de l’any 1972 fins el 1980.
Els primers anys, els de la consolidació de l’equipament, no van ser sempre fàcils. En aquest Diari, del 29 d’abril del 1972, podem llegir fragments com ara aquest: "Las prisas para su inauguración y las grandes dimensiones de ésta biblioteca, (110 plazas), han hecho que se haya inaugurado sin estar todavía los libros clasificados ni tan sólo acabados de registrar, pues se han añadido más libros de los normales en toda inauguración de bibiliotecas”.
Un altre comentari de l'Adoración Pérez del 20 de novembre de 1975 explica:: “Ha muerto Franco y al ser fiesta ha acudido bastante gente a la Biblioteca. Muchas consultas y nuevas inscripciones”.
José Luis de Blas no ha oblidat les reivindicacions veïnals, les protestes i manifestacions dels veïns que demanaven que el barri de Bellvitge tingués els mateixos recursos que la resta de barris de L’Hospitalet i “ molts veïns veien la biblioteca com un exemple a seguir pel que fa a equipaments”.
Biblioteca com a teràpia
Lola Vime creu que “Bellvitge és ara un barri tranquil, molt lluny de l’estereotip dels anys 60 i 70. Si bé nosaltres coneixem a moltes persones del barri que ara mateix tornen a viure moments molt difícils, amb problemes econòmics semblants als que patien els immigrants que es van instal•lar al barri en els anys 60".
Vime creu que “el nostre paper ara mateix és molt semblant al del metge de capçalera perquè moltes persones venen aquí perquè els escoltem i per parlar amb altres veïns. Som un punt de trobada”. La directora de la Biblioteca de Bellvitge ha destacat activitats com el “Clica i Aprèn” i cursos de formació per a persones desocupades que poden continuar el seu aprenentatge.
José Luis de Blas, ha coincidit amb aquest comentari, en destacar “que persones que ara mateix tenen risc d’exclusió social, veuen en la biblioteca una taula de salvació a través de cursos d’internet, aules de lliure accés, la connexió wi-fi i altres activitats que fan que no es quedin a casa”.
Unes dades que expliquen l’evolució i la importància de la Biblioteca de Belvitge, són el nombre d’usuaris que eren 6.500 el 1972 i que ara són més de 139.000. Els llibres prestats, 15.000 ara fa 40 anys i avui dia, 80.000. Pel que fa als fons documental ha passat de 2.500 als actuals 49.500.
La Biblioteca de Belvitge recorda el passat, viu el present i mira el futur amb optimisme, amb un gran predomini de les noves tecnologies i amb protagonisme, segons Lola Vime, de “la biblioteca híbrida, amb serveis presencials i virtuals, descarregant-se llibres o música que seran prestats durant un temps i que després desapareixeran. La pena és que la crisi farà que la velocitat d’adaptació al futur es pugui alentir i sigui més baixa del que seria desitjable”.
Información tomada de Digital-h
Al llarg de quatre dècades, s’ha passat del préstec de llibres en un ambient de silenci absolut, al servei per a joves i grans que troben llibres, diaris, revistes, poden accedir a internet, gaudir dels e-books i connectar-se a les xarxes socials.
La biblioteca ha tingut 4 directors al llarg dels seus 40 anys de vida, però en els darrers 27, només n’ha tingut dos. Des del 1985 i fins el 2000, va ser director José Luis de Blas, actual sots-director de la Biblioteca Tecla Sala. Des del 2000 i fins avui dia, el càrrec l’ocupa la Lola Vime, qui ha assegurat “que la biblioteca de Bellvitge és un reflex exacte de l’evolució d’un barri viu, actiu i lluitador”.
Vime creu que la biblioteca va començar a ser de tots “quan vam augmentar l’oferta als anys 80 amb vídeos i diaris que va permetre que molta gent gran sense estudis vingués a aprendre, a culturitzar-se. Avui dia tenen un bagatge cultural molt gran”.
En aquest sentit, l’anterior director José Luis de Blas, ha destacat el gran salt endavant que es va fer en obrir la biblioteca a tothom ja que “nosaltres estàvem molt atents al devenir diari del barri i vam desenvolupar l'equipament al mateix ritme que ho feia la societat”.
De Blas ha recordat que la Associació de Veïns, les entitats, els polítics, els treballadors i els veïns han fet una tasca impagable en crear, potenciar i modernitzar aquest equipament, que va fer el salt definitiu ara fa cinc anys, en traslladar-se al nou edifici de la plaça de la Cultura.
Diari d’una biblioteca
Lola Vime ha destacat el resum que en forma de Diari, va fer la primera directora del centre, l’Adoración Pérez, que escrivia allò més destacat que succeïa des de l’any 1972 fins el 1980.
Els primers anys, els de la consolidació de l’equipament, no van ser sempre fàcils. En aquest Diari, del 29 d’abril del 1972, podem llegir fragments com ara aquest: "Las prisas para su inauguración y las grandes dimensiones de ésta biblioteca, (110 plazas), han hecho que se haya inaugurado sin estar todavía los libros clasificados ni tan sólo acabados de registrar, pues se han añadido más libros de los normales en toda inauguración de bibiliotecas”.
Un altre comentari de l'Adoración Pérez del 20 de novembre de 1975 explica:: “Ha muerto Franco y al ser fiesta ha acudido bastante gente a la Biblioteca. Muchas consultas y nuevas inscripciones”.
José Luis de Blas no ha oblidat les reivindicacions veïnals, les protestes i manifestacions dels veïns que demanaven que el barri de Bellvitge tingués els mateixos recursos que la resta de barris de L’Hospitalet i “ molts veïns veien la biblioteca com un exemple a seguir pel que fa a equipaments”.
Biblioteca com a teràpia
Lola Vime creu que “Bellvitge és ara un barri tranquil, molt lluny de l’estereotip dels anys 60 i 70. Si bé nosaltres coneixem a moltes persones del barri que ara mateix tornen a viure moments molt difícils, amb problemes econòmics semblants als que patien els immigrants que es van instal•lar al barri en els anys 60".
Vime creu que “el nostre paper ara mateix és molt semblant al del metge de capçalera perquè moltes persones venen aquí perquè els escoltem i per parlar amb altres veïns. Som un punt de trobada”. La directora de la Biblioteca de Bellvitge ha destacat activitats com el “Clica i Aprèn” i cursos de formació per a persones desocupades que poden continuar el seu aprenentatge.
José Luis de Blas, ha coincidit amb aquest comentari, en destacar “que persones que ara mateix tenen risc d’exclusió social, veuen en la biblioteca una taula de salvació a través de cursos d’internet, aules de lliure accés, la connexió wi-fi i altres activitats que fan que no es quedin a casa”.
Unes dades que expliquen l’evolució i la importància de la Biblioteca de Belvitge, són el nombre d’usuaris que eren 6.500 el 1972 i que ara són més de 139.000. Els llibres prestats, 15.000 ara fa 40 anys i avui dia, 80.000. Pel que fa als fons documental ha passat de 2.500 als actuals 49.500.
La Biblioteca de Belvitge recorda el passat, viu el present i mira el futur amb optimisme, amb un gran predomini de les noves tecnologies i amb protagonisme, segons Lola Vime, de “la biblioteca híbrida, amb serveis presencials i virtuals, descarregant-se llibres o música que seran prestats durant un temps i que després desapareixeran. La pena és que la crisi farà que la velocitat d’adaptació al futur es pugui alentir i sigui més baixa del que seria desitjable”.
Información tomada de Digital-h
No hay comentarios: